Pregó Infantil LLUM - 2012



Pregó infantil de la Festa de la Misteriosa Llum llegit a l'Ajuntament de Manresa, el 17 de febrer de 2012; a càrrec dels alumnes de 1r d’ESO de l’escola Jeroni Moragas; de 5è de primària de l’aula d’acollida de l’escola Pare Algué i de 5è curs de Primària de l’escola l’escola Oms i de Prat.


Per veure el video del pregó cliqueu l'enllaç que hi ha al final del Pregó.



Periodista
—Hola i bon dia a tots, autoritats i públic, nens i nenes! Bon dia a tothom! Em dic Xue Xu, sóc periodista i he vingut fent un viatge amb la màquina del temps, fins a la Manresa del segle XIV, perquè busco els protagonistes d'una història que és notícia i jo no conec. Perquè us voldria preguntar sobre La Llum i La Sèquia. Per què, pel què m'han dit, és per  aquesta historia tan antiga que ara, la ciutat està de festa; i això, sempre és important! Qui de vosaltres m'ho podria explicar?

Poble:
—Manresa està de festa, Manresa està de festa!
(exclama el públic/alumnes aixecant les mans enguantades amb guants de colors)

Pagès:
—De festa? Quina festa? No estem per festes, nosaltres! Tenim gana i set, sobretot set! Què farem sense aigua? No podem pas regar i així, què menjarem carn dels arbres?. Jo mateix li explicaré, que sóc manresà i pagès; jo li explicaré!

Bisbe Galzeran Sacosta:
—No, no! Ho explicaré jo, que sóc el Bisbe Galzeran Sacosta! I ho sé com ningú dels que són aquí!

Un Conseller del Veguer:
—No, no! De cap manera! Ho explicaré jo, que sóc Conseller del Veguer de la ciutat!

Rei Pere III:
—Calleu tots! Us ho ordeno! Sóc el Rei Pere III, amo de terres i aigua. Ara parlaré!

Periodista:
—Doncs, vos mateix. Digueu Rei Pere. Em podeu explicar què passa o més ben dit què va passar?

Rei Pere III:
—Miri, els manresans, m'han demanat permís per poder fer una Sèquia que els faci arribar l’aigua del Llobregat fins a Manresa, i així solucionar els problemes d'aigua que pateix la ciutat; i jo els he dit que sí. Han demanat ajut al mestre d’obres Guillem Catà perquè els dissenyi una obra mestra: “La Sèquia”, un canal d’aigua que comença a Balsareny i que arribarà fins a Manresa. La ciutat ha passat molts anys de sequera, la gent es posava malalta, es moria de gana i marxava de la ciutat. Estic segur que la Sèquia sempre portarà aigua i que mai més hi haurà sequera a Manresa.

Pagès:
—I ja l'hem començat a construir, i ara no la podem pas desfer, però el Bisbe Sacosta no els la vol deixar acabar!  Nosaltres, sense aigua no podem regar els nostres camps, i ens morim de gana!

Poble:
—Tenim gana, tenim set!
(públic/alumnes, aixecant les mans)

Periodista:
—I doncs què en dieu vos, Bisbe?

Bisbe Galzeran Sacosta:
—Oh! És que la Sèquia, aquesta Sèquia, travessa les meves terres; i a més, si prenen aigua del riu, la meva aigua, com rodaran els meus molins?

Periodista:
—I vos senyor Conseller del Veguer, què en penseu?

Un Conseller del Veguer:
—Que la Sèquia s'ha de fer, l'hem d'acabar; la ciutat necessita aquesta aigua, i tenim el permís del rei Pere III.

Bisbe Galzeran Sacosta:
—Si feu aquesta Sèquia, si continueu fent aquesta Sèquia… Us castigaré, amb l'excomunió als que la fan i amb l'entredit a tota la ciutat! I no se'n parli més!

Pagès:
—I ara com ho farem?

Poble:
—Tenim gana! Tenim set!
(el públic aixecant les mans)

Periodista:
—Rei Pere, la ciutat té un problema i ara...

Rei Pere III:
—Un problema que va durar molts anys, fins que el Bisbe Galzeran Sacosta va morir i va arribar el nou bisbe Miquel de Ricomà...

Pagès:
—I la llum, senyor Rei! Va arribar la LLUM! I tothom estava molt estranyat perquè això no es veia cada dia…que aquella LLUM es va dividir en tres boles, i al cap d’una estona va tornar cap a Montserrat!
Poble:
—Arriba la Llum! Arriba la Llum!
(públic/alumnes aixecant les mans i tres alumnes, pel passadís, avancen amb una bola de llum)

Bisbe Miquel de Ricomà:
—Què són aquests crits? Calma, senyors! Calma i seny! Escolti'm a mi, sóc el Bisbe Ricomà, i li explico bé com acaba aquesta història. Veurà, en aquells moments tan difícils per la ciutat, va arribar la LLUM. Era un 21 de febrer de 1345 quan una llum va arribar des de Montserrat fins a l'església del Carme i ens va il·luminar! Cregui’m que ens va il·luminar a tots... aquell senyal de Déu…

Pagès:
—I les campanes del Carme repicaven soles!

Bisbe Miquel de Ricomà:
—Vaig perdonar als manresans i a canvi d’uns calerons, els vaig deixar acabar la Sèquia. I els representants de la ciutat i jo, al final ens varem posar d'acord i varem signar la Concòrdia. I La Sèquia es va poder acabar al 1383; i l'aigua va arribar a Manresa!

Poble:
—Visca la Llum! Vísca la Sèquia
(públic/alumnes, aixecant les mans)

Periodista:
—Doncs, ara ja ho tinc ben entès. Moltes gràcies a tots; me’n vaig a escriure la noticia, tornaré a la redacció amb la màquina del temps.  I a vostès, públic i autoritats, moltes felicitats i que comenci la Festa!

Tots els personatges:
—Bona Festa de la Llum!!

Els pregoners: Laia i Nordine; Peilei i Nabil; Ferran i Natàlia.
Han elaborat aquest pregó, els alumnes de 1r d’ESO de l’escola Jeroni Moragas; de 5è curs de primària de l’aula d’acollida de l’escola Pare Algué i de 5è curs de primària de l’escola Oms i de Prat.

Per veure el video del pregó cliqueu aquest enllaç.
http://www.ajmanresa.cat/web/veure_videos.php?id=34

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada